Església parroquial Sant Pere - Alcanó

L’església de Sant Pere Apòstol està orientada a est i té el seu únic accés a la façana de ponent des de la Plaça Sant Pere.

• Descripció de l’edifici: L’església té una planta romboïdal de 21,90 metres de llarg per 16,10 metres d’amplada amb un vinclament angular d’1,5º. 

La nau central i el transsepte estan coberts amb voltes de mig punt amb llunets cònics; aquestes voltes estan reforçades amb arcs torals. Les dues naus laterals, de dimensions menors, estan cobertes amb voltes per aresta que estan reforçades i limitades per arcs torals i formers. 

A la intersecció de la nau central i del transsepte (el creuer) s’alça una cúpula octogonal sobre cimbori octogonal que, al seu torn, descansa sobre els 4 pilars del creuer mitjançant petxines. 

• Història de l’edifici: 

El 13 de maig de 1752, els veïns de la vila s’imposaren sobre els seus fruits de gra un dret vintè per a la construcció de la nova església de la vila. El mateix dia foren anomenats administradors de la construcció del temple Esteve Mallada, Joan Vidal i Francesc Mallada, pagesos de la vila d’Alcanó. 

El dia 29 de juny de 1752, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, fou treta a pública subhasta pública15 la construcció de l'església actual. L'obra fou adjudicada als constructors de Lleida Agustí Biscarri i Cabanyes, Miquel Ballesté i Josep Miquel, pel preu de 4.200 lliures i en un termini de 5 anys. El 2 de juliol de 1752 signen el contracte de l’edifici els mestres Agustí Biscarri, Miquel Ballesté i Josep Miquel.

La primera pedra fou col·locada el 23 d'agost de 1752. 

Després d’acabar les obres, el dia 3 de febrer de 1758, festa de sant Blai, el bisbe de Lleida va consagrar l’actual església i el cementiri vell (el fossar vell) adjacent a l’església.

L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’església fou saquejada i “perdé dos magnífics retaules barrocs”, tot i que “es pogué salvar l’arxiu”. Segons la tradició oral, es cremaren dos retaules barrocs, entre ells el retaule que presidia l’absis.